El Estado español es y ha sido a través de su historia un país multilingüe. Razones histórico-lingüísticas han configurado la actual situación de convivencia de lenguas, aunque también factores externos a esas mismas lenguas han hecho que, durante un largo tiempo, diera la impresión de ser un país monolingüe. La realidad de la España del SXXI nos ofrece un mapa lingüístico con 4 lenguas: 3 son derivadas del latín (Gallego, Castellano y Catalán) y una de origen pre-romano (Vasco o Euskera). CONFERENCIANTE: Merche Establier
FECHA: 18/03 (jueves)
HORA: 19:45H
LUGAR: CENTRO CULTURAL DA ESPANHA
BLANCANEU (Fragment del conte)
En un país molt llunyà hi vivia una bonica princesa anomenada Blancaneu, que tenia una madrastra, la Reina, molt vanitosa.
La madrastra preguntava al seu mirall màgic
– Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
I el mirall contestava :
– Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.
I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:
– Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?
Però aquesta vegada el mirall va contestar:
– La més bella és Blancaneu.
Llavors la Reina, plena d’ira i d’enveja, va buscar un caçador i li ordenà:
– Emporta’t Blancaneu al bosc, mata-la i com a prova d’haver realitzat el meu encàrrec, porta’m en aquest cofre el seu cor.
Però quan van arribar al bosc, el caçador sentí llàstima de la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d’un senglar.
(TEXTO EN CATALÁN)